Revista Mangrana – Número 3

Seguint amb la seva proposta monocromàtica i dels quatre colors bàsics, la seva portada magenta mostra el quadre d’una Mona Lisa en desconstrucció i amb espais que es pixelen, entenent el píxel com un lloc nou cap al que es camina, ni millor ni pitjor, sinó un fet plausible. La contra, feta a partir d’uns píxels tridimensionals, es trenca per elevar-se i donar pas al groc.

En forma de recomanació, la secció ‘Relleus’ presenta el resultat del primer any d’Ingrid Guardiola al al capdavant del Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona, a través de les seves mostres expositives primavera-estiu; La Mare Cultural, un festival que es desplega a partir del talent solsoní, i EiMa, una proposta que té lloc als camps segats de Maria de la Salut de Mallorca en forma de festival i de residències artístiques.

La secció ‘Retrats’ contempla entrevistes en profunditat amb el duet musical Tarta Relena, els artistes contemporanis PSJM (Cynthia i Pablo) amb exposició a Los Angeles i l’artista gràfica i muralista Lily Brick.

A través de la mirada del filòsof Artaud i de la prosa de clarobscurs i única d’Etna Miró, la secció ‘Introspeccions’ entra a desgranar la figura de l’emperador més jove en la història de Roma, Heliogàbal. Les figures d’ambdós es confronten per cercar i arribar a trobar en la mirada d’altri la foscor des d’on renàixer.

‘Els NFT, un abans i un després en el cicle de l’art tecnològic digital’, un article que s’endinsa en aquest segment innovador i creixent del mercat de l’art, serveix gairebé de tancament.

Per acabar, ‘L’habitació blava’ proclama el manifest de la dona lliure mitjançant l’obra de Suzanne Valadon (1965-1938) La chambre bleue segueix donant veu a les grans artistes oblidades de la historia de l’art dins la secció ‘(In)visibles’.

D’aquesta manera, tal com anuncia la seva editorial, Mangrana segueix demanant al lector que s’endinsi en si mateix i en la revista per deixar-se qüestionar per l’Art.