Assessorament energètic

En quin context ens trobem?

​

Tal i com s’especifica en el Pla d’Acció per l’Emergència Climàtica 2030  “Les ciutats tenen un desafiament considerable a l’hora d’afrontar el canvi climàtic, ja que són generadores del 70 % de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH).” Segons el mateix informe l’àmbit domèstic és, després del transport (amb un 26,69%) i el sector comercial (amb un 21,36%), el sector que emet més Co2 amb un 20,7% de les emissions totals que genera la ciutat.

​

Tot això ens situa en un context on els índexs de pobresa energètica es troben en augment. En el context europeu, la causa més directa de la pobresa energètica és la interacció entre un preu alt de l’energia, una baixa eficiència energètica dels edificis i electrodomèstics i uns ingressos baixos. Concretament, i segons dades extretes del Pla d’Acció d’Emergència Climàtica, “si tenim en compte totes les persones que experimenten alguna o varies problemàtiques relacionades amb el pagament de factures i amb la incapacitat de mantenir la llar a una temperatura adequada (durant els mesos freds i/o càlids), trobem que el percentatge de pobresa energètica a la ciutat es situa en el 24,0%.” Així doncs, no cal trobar-se en una situació de pobresa energètica per a ser vulnerable i/o estar interessat en millorar la eficiència energètica i reduir el consum energètic en la llar en el context actual.

​

Per què rehabilitar?

​

L’edat mitjana dels edificis residencials supera els 65 anys; per tant, no compleixen amb els estàndards normatius actuals i demanen una gran quantitat d’energia. De fet, el 72% de la superfície d’edificis residencials es va construir abans del 1979, és a dir, abans de les normes tèrmiques.  En aquest context, la rehabilitació energètica dels edificis, els habitatges i els equipaments pren una importància i potencial cabdal. Aquestes dades, que podrien llegir-se com a una barrera per a millorar la eficiència energètica del parc habitacional, poden tenir una lectura positiva ja que la quantitat de materials i recursos necessaris per a rehabilitar energèticament un edifici ja construït és menor a la necessària per a “començar de 0”.

Així doncs, lluny de donar la ciutat i habitatges preexistents com a “perduts”, el procés de rehabilitació energètica busca entendre les construccions ja existents com a oportunitats. L’aplicació de les intervencions que es proposin, algunes de menor i altres de major escala, permet que els habitatges i en conseqüència les persones que vivim en ells, presentem una major resiliència davant el canvi climàtic i les seves afectacions tant a nivell econòmic com de salut i confort.