Com alliberar-nos – El feminisme negre i el Combahee River Collective (Keeanga-Yamahtta Taylor)

El feminisme negre ha tornat a emergir com el marc analític per a la resposta activista a l’opressió de molts subjectes. Aquest llibre n’és una excel·lent porta d’entrada.

‘Com alliberar-nos’ és un esforç per tornar a connectar les arrels fondes de l’anàlisi i la pràctica del feminisme negre amb els esforços contemporanis d’organització. De la mateixa manera que el marxisme va convertir-se en una eina per a l’anàlisi crítica en els cercles acadèmics dels anys vuitanta i noranta del segle xx, el feminisme ne-gre també va trobar el seu lloc en els cercles acadèmics a mesura que els moviments polítics que n’havien propiciat l’impuls van començar a abandonar el carrer.

La irrupció del feminisme negre va ser determinant per obrir espais a la recerca intel·lectual i a una investigació més profunda de les vides de les persones oprimi-des dins del món acadèmic d’una manera més general. Però el feminisme negre és també una guia cap a l’acció i l’alliberament polítics. Si separem l’anàlisi política de les lluites i els moviments, es torna abstracta i desconnectada del radicalisme que li va donar força a l’inici. Aquest llibre és un retorn a aquest esperit fundacional.

En els darrers anys, el feminisme negre ha tornat a emergir com el marc analític per a la resposta activista a l’opressió de les dones trans de color, la lluita pels drets reproductius i, naturalment, el moviment en contra de la violència i l’abús poli-cial. Les organitzacions i les activistes més visibles connectades amb el moviment Black Lives Matter parlen obertament sobre com el feminisme negre conforma les seves polítiques i estratègies actualment. Les entrevistes que s’apleguen en aquest llibre –a les tres autores de la declaració del Combahee River Collective Barbara Smith, Beverly Smith i Demita Frazier, la cofundadora de #BlackLivesMatter Ali-cia Garza i la historiadora i activista Barbara Ransby– pretenen demostrar com aquestes polítiques continuen sent històricament vitals i rellevants per a les lluites d’avui. Tal com diu Demita Frazier, el fet de parlar de Combahee no vol dir ser nostàlgiques, sinó que en parlem perquè les dones negres encara no són lliures.