Targetes regals

Quadern 64: Aigua. Com gestionem aquest bé comú?

Quadern 64 d’Opcions: Aigua. Com gestionem aquest bé comú?

PRIMAVERA-ESTIU 2023

10,0014,00

Descripció del producte

Sumari

Entrevista a Míriam Planas

“Aigua, un dret i no una mercaderia”, Mireia Bosch

PANORAMA. És sequera... o és saqueig?

Llatinoamèrica: lluites i reptes que inspiren, Antonio Eid Peredo

Aigua: negoci o bé comú? Una breu radiografia de la gestió de l'aigua a Catalunya, Dante Maschio Gastelaars, Enginyeria Sense Fronteres i Aigua és Vida

Estirant el fil de la sequera, Annelies Broehman

Aigua de boca: de l'aixeta, envasada o filtrada?, Jordi Lluís Huguet i Dante Maschio Gastelaars

GUIA PRÀCTICA. Deixar de mirar el cel, no és només qüestió de pluja

Glossari

La gestió de la sequera

Com fem front a la sequera?

Vies possibles

Entrevista a l'Observatori de l'Aigua de Terrassa

“S'escriu aigua, es llegeix democràcia”, Mireia Bosch

Reportatge

Tres dècades de moviments ciutadans per l'aigua, Víctor Yustres

Món en moviment

Iniciatives, recursos, documentals i llibres

Banc de recursos

I·lustracions: Glòria Vives

Editorial

No deixa de semblar-me curiós que, justament quan la ploma d’aquest editorial torna a mans d’una dona, ho faci per tractar el tema de l’aigua, un element que des de moltes mitologies s’associa a éssers femenins. Però no és de dones ni de feminitat del que parlem aquí, ni de l’element aigua, carregat de mites i llegendes que evoquen paratges frondosos, cristal·lins, humits i engendradors de vida. No. Del que parlem aquí és dels llots que queden després de dècades d’explotació de recursos naturals, de dinàmiques extractivistes i, de nou, de lògiques patriarcals. Parlem de gestió privada de recursos naturals, de sobreposar el domini i el lucre també en les nostres relacions amb la naturalesa. I de com això desencadena que, per a moltes persones i comunitats, sigui molt difícil accedir a l’aigua potable. Parlem de com allò que és essencial per a la vida necessita ser concebut com a dret humà per poder ser garantit, i de com, ni així, aconsegueix ser-ho. M’agradaria dir-vos que estem amb l’aigua fins al coll i, en sentit figurat, potser és així. En sentit literal, però, amb prou feines ens deu arribar als turmells. I és que el context actual de sequera i d’escassetat d’aigua ens obliga a parlar del tema. L’any 2005, Opcions ja hi va dedicar un dels seus quaderns i és interessant rellegir allò que es deia ara fa gairebé vint anys, tot contrastant-ho amb dades actuals: s’apuntava la sobreexplotació dels aqüífers, es parlava de les conseqüències de l’escalfament global en els cicles hidrològics (sequeres, pluges, inundacions) i s’assenyalava l’elevat consum de l’agricultura, fent notar la conversió de molts cultius tradicionalment de secà (com l’olivera o la vinya) al regadiu per respondre a les pressions del mercat. Si bé és cert que molts paisatges que llavors es dibuixaven avui s’han degradat encara més i que les conseqüències s’accentuen, també ho és que continuen i es repliquen les lluites en defensa del territori i que l’onada remunicipalitzadora inunda el mapa per reclamar el retorn de la sobirania i de la gestió comunitària, també en l’aigua. Parlar d’aigua avui no és tant parlar de com la consumim a casa, sinó de com la gestionem des del seu origen fins que surt per l’aixeta, de com entenem el concepte de conca i com visualitzem o no tot el seu cicle i totes les vides que l’aigua com a hàbitat possibilita. Parlar d’aigua avui vol dir apuntar més enllà de l’ús individual i assenyalar tots aquells sectors no prioritaris que han de reduir-ne el consum des d’ara mateix. I tancar l’aixeta del turisme, de la nova construcció o de l’agroindústria, per exemple. Perquè el consum d’aigua és, també i de nou, una qüestió de classe; i no és l’aixeta de les nostres llars la que cal prioritzar tancar, sinó la del consum desbocat de certs sectors. Tot plegat ha d’anar acompanyat de política pública per al manteniment de la xarxa, de pressió legal per garantir la responsabilitat d’empreses i corporacions de restaurar la qualitat de les masses d’aigües degradades i de molta, molta mobilització per reclamar allò que mai no hauria de deixar de ser: l’aigua per a la vida i com a font de vida. I sempre amb la mar de fons pròpia dels nostres temps: el que ens cal ara és gestionar l’escassetat. I el repte és fer-ho amb criteris de justícia social i ambiental i de repartiment de la riquesa. I si pot ser, amb la responsabilitat moral de restaurar els danys acumulats durant anys. Aquí i arreu. MIREIA BOSCH MATEU, responsable de continguts d'Opcions

Ressenyes

Encara no hi ha ressenyes.

Sigues el primer a opinar “Quadern 64: Aigua. Com gestionem aquest bé comú?”
Si no has trobat el que buscaves
o tens propostes de millora
fes-nos-les saber, si us plau!

Gràcies

Estem en procés de millores, però garantim que les transaccions són segures.

Si vols més informació, clica aquí